Barcelona aprova l'ús de pistoles tàser per a la Guàrdia Urbana després d'un any de bloqueig

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres l'ús de pistoles tàser per part de la Guàrdia Urbana, una decisió que desbloqueja un projecte que es trobava estancat des de fa aproximadament un any. La proposta, impulsada pel Partit Popular (PP), ha comptat amb el suport del PSC, Junts i Vox, mentre que Barcelona en Comú (BComú) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han votat en contra.

Un acord per garantir la seguretat i la protecció dels agents

La proposició presentada pel PP buscava instar el govern municipal a treballar en un nou reglament d'ús d'aquests dispositius, un pas fonamental per a la seva futura adquisició i implementació. El líder dels populars al consistori ha destacat que l'ús de les pistoles tàser és "necessari i útil" per als ciutadans i per a la protecció dels propis agents, subratllant que Barcelona no pot seguir posposant un debat que afecta directament la seguretat.

Segons el que s'ha acordat, en el termini d'un mes es presentarà un nou reglament d'ús, i abans de tres mesos es publicarà la licitació per a l'adquisició dels aparells. Aquest acord també preveu la contractació de dispositius personals de gravació associats, cartutxos, bateries, fundes, manteniment, actualitzacions tecnològiques, sistemes de traçabilitat i auditoria, així com la formació inicial i continuada dels agents.

Un projecte amb antecedents i votacions trobades

La voluntat de dotar la Guàrdia Urbana de pistoles tàser no és nova. Fa aproximadament un any, el reglament que havia de regular el seu ús va ser tombat al ple municipal després d'un canvi de vot de Junts, tot i que la formació es mostrava partidària d'aquests dispositius. En aquella ocasió, l'oposició de BComú i ERC, juntament amb la de Junts, en va impedir l'aprovació.

En aquesta ocasió, l'acord ha estat possible gràcies a l'aliança entre PSC, PP, Junts i Vox. La moció aprovada consagra que les primeres armes capaces de paralitzar una persona mitjançant una descàrrega elèctrica s'incorporin al cos policial abans que finalitzi el present mandat, que conclou el maig del 2027. El govern socialista ja havia previst dotar la policia local d'una partida inicial de dispositius, però el procés es va demorar.

Plans de desplegament i adquisició imminent

L'acord assolit no només se centra en l'aprovació del reglament i la licitació dels aparells, sinó que també inclou l'elaboració d'un pla de desplegament territorial i operatiu. Aquest pla garantirà la "disponibilitat immediata" de les pistoles en tots els districtes i torns de servei, prioritzant les unitats territorials, els comandaments operatius, els serveis nocturns, la Unitat de Reforç per a Emergències i Proximitat (UREP) i les patrulles que intervenen habitualment en situacions d'alt risc.

Així mateix, el text ratificat estipula que, un cop el marc regulatori sigui vigent, s'emprendran “immediatament” els tràmits perquè el procés d'adquisició s'iniciï en un termini màxim de tres mesos. Tot i que la proposta inicial del PP suggeria la provisió de 150 armes, la xifra s'ha eliminat en la transacció amb el PSC. El procediment de contractació també servirà per dotar-se de les càmeres unipersonals que acompanyaran les pistoles.

Context: La seguretat a Barcelona i el debat sobre les tàser

El debat sobre la incorporació de pistoles tàser a la Guàrdia Urbana de Barcelona s'emmarca en una discussió més àmplia sobre la seguretat ciutadana a la capital catalana. Diversos incidents, com el ocorregut recentment a la zona de la Ronda del General Mitre i Mandri, on un individu armat amb un ganivet va causar alarma, han posat de manifest la necessitat de dotar els cossos policials d'eines que els permetin actuar de manera més efectiva i segura en situacions de risc.

La Guàrdia Urbana ja disposa de 150 unitats de pistoles tàser i preveu assolir-ne 300 a final d'any, amb un objectiu de 500 agents habilitats per al seu ús. L'aprovació d'aquest reglament és un pas crucial per a la seva implementació efectiva, permetent als agents comptar amb un recurs dissuasiu i de control en intervencions on es requereixi una resposta contundent però proporcional, minimitzant així el risc per a totes les parts implicades.