Barcelona llança supermercats públics per frenar la pujada de preus dels aliments

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat un pla per a l'obertura de supermercats públics amb l'objectiu de contenir la creixent pujada de preus dels aliments. La iniciativa, impulsada per l'alcalde Jaume Collboni, busca oferir una alternativa assequible als ciutadans davant l'encariment de la cistella de la compra.

Primers passos cap als supermercats públics

L'alcalde Jaume Collboni ha confirmat que la ciutat comptarà amb el seu primer supermercat públic el 2027. Aquesta mesura respon a la preocupació per la inflació en els productes alimentaris, que ha experimentat un augment significatiu en els últims anys. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en els últims cinc anys la inflació general a Espanya ha pujat al voltant del 25%, mentre que la dels productes alimentaris ha crescut un 35%. Es preveu que aquests preus continuïn a l'alça a causa de la crisi de combustible derivada de la guerra a l'Iran.

Collboni ha defensat aquestes polítiques públiques com una forma d'actuació institucional, contrastant-la amb la idea de deixar que el mercat dicti les seves pròpies regles, un plantejament que també ha estat aplicat en polítiques d'habitatge.

El model pilot i l'experiència internacional

La primera botiga, que servirà com a pla pilot, s'ubicarà al barri de La Marina, una zona en creixement amb una oferta comercial limitada. El local se situarà en un edifici d'habitatge públic, i la seva gestió serà encomanada a una entitat social o ONG, vinculada a programes d'inserció laboral i formació professional. Aquest enfocament busca no només oferir aliments assequibles, sinó també generar un impacte social positiu.

El model s'inspira en experiències internacionals, com la de Nova York, on ja existeix un projecte amb un pressupost de 70 milions d'euros i el compromís que els aliments bàsics siguin un 30% més barats. En el cas novaiorquès, l'Administració assumirà costos com el lloguer i aplicarà rebaixes fiscals, adjudicant la gestió a empreses privades. No obstant això, es reconeix que Barcelona compta amb una xarxa de comerços més densa, incloent-hi 39 mercats municipals, a diferència dels deserts alimentaris que predominen en algunes àrees dels Estats Units.

Reaccions del sector i l'oposició

La proposta ha generat recel entre els principals actors del sector de la distribució. Argumenten que a Espanya no existeixen deserts alimentaris i que l'Ajuntament, en competir amb empreses existents, podria generar distorsions en el mercat. Existeix l'expectativa que el model barceloní pugui assemblar-se al de supermercats socials del Regne Unit, que utilitzen excedents de grans superfícies per vendre productes a preus entre un 10% i un 30% inferiors als de les cadenes tradicionals.

Des de l'oposició municipal, els grups de Junts i PP han criticat la iniciativa. Jordi Martí Galbis, president del grup municipal de Junts, va qualificar la proposta de "populisme ideològic" i va advertir contra la "competència deslleial" cap al comerç de proximitat. Va assenyalar que, si bé Barcelona disposa d'una "excel·lent xarxa de mercats municipals", aquests es troben "absolutament abandonats" pel PSC.

Context econòmic i de mercat

La inflació dels aliments, que ha superat l'increment general de preus a Espanya, és un factor clau darrere d'aquesta iniciativa. La pujada del 35% en productes alimentaris en els últims cinc anys, enfront del 25% general, subratlla la urgència de mesures per protegir el poder adquisitiu dels ciutadans. La crisi de combustible, exacerbada per conflictes internacionals, afegeix pressió a la cadena de subministrament i als preus finals.

En l'àmbit de la distribució, l'obertura de nous establiments és una constant. Recentment, Caprabo ha inaugurat el seu primer supermercat a Arenys de Munt (Barcelona), sumant-se a la seva xarxa. Per altra banda, MR. D.I.Y. ha reforçat la seva presència a Barcelona amb l'obertura d'una botiga al centre comercial Gran Via 2, assolint 28 establiments a Espanya i planejant entre 20 i 30 noves obertures per al 2027, oferint una àmplia gamma de productes per a la llar i bricolatge sota el seu lema "Preus baixos sempre".

La iniciativa municipal de supermercats públics s'emmarca en un context de debat sobre el paper de les administracions en la regulació de mercats i la garantia de l'accés a béns bàsics. La patronal Cecot, a través del seu president Joan Font i Fabregó (reconeixcut com a Personalitat Cecot 2026), ha advocat per un lideratge amb "principis que costen diners", emfatitzant la importància de "fer-ho bé" i de buscar acords, en un entorn econòmic i polític complex.