Detingudes quatre persones per enterrar 46.000 tones d'escombraries de França a Barcelona

La Guàrdia Civil ha detingut quatre persones a la província de Barcelona com a presumptes autores d'un delicte contra el medi ambient. L'operació, que se suma a una investigació iniciada el 2022, ha destapat l'enterrament irregular d'aproximadament 46.000 tones de residus procedents de França. Els detinguts, dos homes i dues dones amb edats compreses entre els 39 i 60 anys, s'enfronten a acusacions que inclouen delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, falsedat documental, contra la Hisenda Pública, estafa, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.

La trama criminal i el frau

Segons les investigacions, l'organització criminal introduïa a Espanya residus urbans i industrials d'origen francès utilitzant documentació falsa. L'objectiu era evadir els controls habituals del trasllat internacional de residus i eludir el pagament dels impostos corresponents a la Hisenda Pública espanyola. A més, en realitzar els abocaments de forma irregular a Espanya, s'estalviaven els costos de dipòsit i el cànon mediambiental que s'aplica a França, on la fiscalitat per a aquest tipus de residus és més elevada.

La documentació apòcrifa permetia als investigats eludir els controls associats al transport transfronterer de deixalles i evitar el pagament d'impostos. La diferència en la fiscalitat ambiental entre tots dos països feia aquest tipus d'activitat il·legalment atractiva per a grups organitzats. La Guàrdia Civil sosté que l'evasió de costos de gestió i fiscals per part de la xarxa pot traduir-se en costos ambientals i de restauració de terrenys que acabin recaient sobre administracions i ciutadans.

Abocaments il·legals i residus perillosos

Un cop a Espanya, els residus eren abocats de manera irregular i sense les mesures de seguretat preceptives, generant un risc potencial per al medi ambient i la salut pública. Part d'aquests materials s'enterraven de forma clandestina en sòls agrícoles, especialment al terme municipal de Sant Esteve Sesrovires, a Barcelona. Una altra part dels residus es dirigia a abocadors de residus inerts i no perillosos, on es barrejaven amb terra.

Les analítiques realitzades durant la investigació han confirmat que entre els residus abocats es trobaven materials perillosos, com hidrocarburs i metalls pesants. Un informe tècnic específic haurà d'avaluar el risc generat per l'activitat d'aquest grup criminal sobre l'entorn, els conreus i les aigües subterrànies. L'Agència de Residus de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires han estat informats de la investigació per valorar possibles mesures de control i descontaminació a les zones afectades.

Operació internacional i registres

La investigació, batejada com a operació “Franger”, va començar el 2022 arran d'unes inspeccions de la Guàrdia Civil sobre una planta de gestió de residus que realitzava abocaments en sòls agrícoles amb materials procedents d'àrees contaminades. Posteriorment, es va detectar l'entrada de residus de gestors francesos, cosa que va motivar la coordinació internacional.

La fase d'explotació de l'operació es va dur a terme de forma coordinada a Catalunya i el sud-est de França els dies 23 i 24 de juny. En el dispositiu hi van participar més d'un centenar d'agents de la Guàrdia Civil, la Gendarmeria francesa i Europol, que va aportar suport personal, tecnològic i d'informació. Es van realitzar registres a domicilis i empreses a Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i Sant Esteve Sesrovires, a més d'una actuació a la província de Girona. Durant els registres es va intervenir documentació, arxius comptables, dispositius electrònics, telèfons mòbils i ordinadors.

Context: La gestió de residus a Barcelona i Catalunya

El cas posa de manifest els reptes que afronta la província de Barcelona i Catalunya en la gestió de residus, especialment aquells procedents de l'estranger. La normativa europea i nacional estableix rigorosos controls per al trasllat i tractament de deixalles, amb l'objectiu de protegir el medi ambient i la salut pública. No obstant això, el frau i el tràfic il·legal de residus continuen sent un problema persistent.

L'estalvi econòmic que suposa la gestió il·legal de residus, especialment quan es comparen els costos fiscals i de tractament entre països com França i Espanya, incentiva l'aparició de xarxes criminals. Aquestes organitzacions busquen lucrar-se eludint les normatives, cosa que pot comportar greus conseqüències mediambientals i sanitàries, a més d'un possible frau a la Hisenda Pública. El Jutjat d'Instància de Martorell, a través de la secció d'Instrucció número 6, s'ha fet càrrec del cas, que segueix sota investigació per determinar l'abast total de l'activitat il·lícita i les possibles responsabilitats.