Exmoderadora de Meta se suïcida després de treballar a Barcelona revisant contingut violent

Una jove francesa de 24 anys, que va treballar com a moderadora de contingut per a Meta a les oficines de la Torre Glòries de Barcelona, s'ha suïcidat a Lió. La jove, que formava part de la plantilla de Telus, subcontracta de Meta, portava tres anys exposada a imatges i vídeos de violència extrema, cosa que li va provocar estrès posttraumàtic des del 2023.

Segons ha informat el bufet Bastet, que representa antics treballadors de la companyia, l'exmoderadora va arribar a intentar suïcidar-se durant la seva etapa laboral. La seva família està estudiant la possibilitat d'emprendre accions legals contra Meta i Telus, i valora reclamar una indemnització d'entre 200.000 i 500.000 euros, a més d'explorar la via penal per una suposada responsabilitat directa en la defunció. La Fiscalia de Lió ha obert una investigació sobre el cas.

La feina de moderació de contingut

La tasca de la jove consistia a examinar i filtrar publicacions de Facebook, incloent-hi vídeos i imatges de violència extrema. Va treballar a les oficines de Telus a Barcelona entre el 2022 i el febrer del 2025. Va ser el 2023 quan va començar a patir símptomes d'estrès posttraumàtic, cosa que la va obligar a sol·licitar una baixa mèdica. Durant aquest mateix any, segons les fonts citades, va intentar llevar-se la vida.

El despatx Bastet ha conservat correus electrònics en què la treballadora comunicava els problemes psicològics que li ocasionava la seva activitat professional. El 2025, va posar fi a la seva relació laboral i va rebre una indemnització de 2.000 euros.

La macrodemanda col·lectiva

El cas d'aquesta jove no és aïllat. Més de 700 antics moderadors de Facebook i Instagram han presentat reclamacions contra Meta i Telus, sol·licitant 100.000 euros per persona en concepte de danys psicològics i morals. Un jutjat de Barcelona investiga una querella per presumptes delictes contra els drets dels treballadors, lesions per imprudència greu i contra la integritat moral. Els denunciants al·leguen que no disposaven d'un pla adequat de prevenció de riscos psicosocials.

Robert Castro, advocat de Bastet Advocats, ha confirmat que la família de la jove francesa vol reclamar responsabilitats a Meta i Telus. L'acció legal serà independent de la macrodemanda col·lectiva i s'estan estudiant les vies legals a emprendre, inclosa la penal. «La intenció d'Inés era sumar-se a aquesta demanda col·lectiva per danys psicològics i danys morals», explica Castro. Ara, la mare de la jove vol exigir responsabilitats «al més alt nivell».

Externalització i manca de perfils psicològics

El debat sobre per què empreses com Meta no filtren el contingut més extrem únicament amb intel·ligència artificial segueix obert. Segons s'ha publicat, Meta va acomiadar la seva plantilla de moderació a Barcelona i altres llocs perquè utilitza IA per a aquestes tasques. No obstant això, la tecnologia no és infal·lible i el contingut més sensible, com tortures o abusos a menors, requereix de context i matisos que els algorismes encara no resolen amb fiabilitat. Per això, es continua recorrent a humans per als casos més delicats.

Les subcontractes com Telus, segons s'indica, recluten personal sense filtres psicològics específics. Existeix la hipòtesi que aquestes empreses externalitzen el servei per a diversos clients, de manera que un mateix empleat pot passar de moderar contingut per a Meta a realitzar altres tasques sense un perfil psicològic definit o preparació prèvia per a contingut sensible.

Context: La moderació de contingut a Barcelona

El centre de moderació de contingut a Barcelona, gestionat per Meta a través de la subcontracta Telus (anteriorment CCC Digital Services), va operar des de mitjans del 2018 fins a l'abril del 2025. Ubicat a la Torre Glòries, aquest centre s'encarregava de revisar i filtrar material audiovisual considerat violent o sensible en plataformes com Facebook i Instagram. La decisió de Meta de tancar aquest centre i acomiadar la plantilla, segons s'ha informat, es va deure a la implementació d'intel·ligència artificial per a aquestes funcions. No obstant això, la naturalesa de certs continguts extrems continua requerint la intervenció humana. L'externalització d'aquests serveis i la manca de protocols de suport psicològic adequats són aspectes que han estat assenyalats en reclamacions col·lectives d'exempleats que denuncien seqüeles psicològiques greus, com estrès posttraumàtic, derivades de l'exposició continuada a material traumàtic.