Puigdemont confia en el Constitucional després del laude del TJUE per revocar la seva ordre de detenció

L'estratègia de la defensa de Carles Puigdemont després de la recent resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) se centra en l'espera. En lloc de sol·licitar al jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que aixequi l'ordre de detenció nacional que pesa sobre l'expresident, el seu equip legal confia que sigui el Tribunal Constitucional qui finalment empara el líder de Junts.

L'espera al Tribunal Constitucional

Fonts de l'entorn de Carles Puigdemont han confirmat que no es presentarà cap petició al jutge Llarena perquè retiri l'ordre de detenció vigent. La defensa prefereix esperar la decisió del Tribunal Constitucional, que estudia un recurs d'empara presentat contra la postura del Tribunal Suprem. El Suprem havia determinat no aplicar la llei d'amnistia al delicte de malversació, figura per la qual s'investiga l'expresident català. Es preveu que l'òrgan de garanties, presidit per Cándido Conde-Pumpido, no abordi aquest assumpte fins al proper mes d'octubre, segons informació de fonts jurídiques. L'esperança de Puigdemont rau en què el Constitucional corregeixi la interpretació realitzada pel Suprem.

El laude del TJUE i la llei d'amnistia

La sentència emesa pel TJUE es considera una fita significativa. A partir d'ara, es pot afirmar que la llei d'amnistia no només és una norma constitucional espanyola, sinó que també s'alinea amb el dret europeu, el qual té primacia sobre les legislacions nacionals dels Estats membres. La llei d'amnistia, que va sorgir com un requisit fonamental per a la investidura de Pedro Sánchez el 2023, ha superat així un dels seus últims obstacles. La decisió del tribunal europeu posa punt final a un prolongat procés que ha involucrat negociacions polítiques, votacions parlamentàries i diversos recursos judicials.

L'objectiu de l'amnistia encara no complert

Malgrat les confirmacions legals de l'amnistia tant a nivell nacional com europeu, l'objectiu principal de la llei encara no s'ha materialitzat per complet. Carles Puigdemont, la formació del qual Junts per Catalunya va ser clau amb els seus set escons per a la permanència de Pedro Sánchez a la presidència del Govern, continua sense poder retornar a Espanya sense el risc de ser detingut i processat pel delicte de malversació. El Tribunal Suprem va considerar que no procedia concedir-li el benefici de l'amnistia precisament en aplicació de la llei, cosa que manté la situació actual.

Context: La llei d'amnistia i el seu recorregut

La llei d'amnistia, concebuda inicialment durant les converses per a la investidura de Pedro Sánchez, va ser posteriorment articulada pel PSOE i Junts, amb la participació activa de l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. El propòsit d'aquesta legislació era doble: per una banda, assegurar que la seva aprovació suposés el perdó judicial per a tots els implicats en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i en les protestes posteriors a la sentència del 'procés'; per l'altra, garantir que el text legal no afrontés obstacles de constitucionalitat ni incompatibilitats amb el marc jurídic de la Unió Europea. El compliment d'aquest segon objectiu ha estat validat formalment amb la recent sentència del TJUE.

El Diari de Barcelona recorda que la tramitació de la llei d'amnistia ha estat un procés complex, marcat per intensos debats polítics i jurídics a Espanya. La norma buscava resoldre la situació processal de centenars de persones afectades pel 'procés', i la seva aprovació va ser un punt clau en l'agenda política recent. La interpretació de la llei i la seva aplicació per part dels tribunals espanyols, inclòs el Tribunal Suprem i ara pendent del Tribunal Constitucional, continua sent un focus d'atenció.