Troben dos esquelets de rinoceront de fa 200.000 anys en una cova de Moià (Barcelona)

Una important troballa arqueològica ha tingut lloc a la Cova de les Teixoneres de Moià, a la província de Barcelona, on investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) de Tarragona han descobert els esquelets complets de dos rinoceronts que daten d'aproximadament 200.000 anys enrere.

Rinoceront estepari: una espècie extingida

Les restes pertanyen a l'espècie Stephanorhinus hemitoechus, coneguda comunament com a rinoceront estepari. Aquest tipus de rinoceront va començar a ser abundant en els jaciments europeus fa uns 500.000 anys. La seva desaparició del continent s'estima que va ocórrer fa uns 20.000 anys, coincidint amb l'arribada de l'últim màxim glacial, un període d'intensos freds que va modificar dràsticament els ecosistemes.

Segons els comunicats emesos per la URV i l'IPHES, aquests dos exemplars trobats a Moià són els únics esquelets complets d'aquesta espècie documentats fins ara a tota la península Ibèrica. A nivell europeu, se sumen a altres dos casos trobats prèviament a Alemanya i un a Itàlia, cosa que subratlla la rellevància d'aquesta descoberta a Catalunya.

El misteri de la seva arribada a la cova

Un dels aspectes més intrigants de la troballa és la incògnita sobre com van arribar aquests grans animals a l'interior de la cova. L'investigador principal del projecte, Jordi Rosell, ha assenyalat que, atès que aquests rinoceronts podien superar la tona i mitja de pes, és probable que els seus cossos arribessin a la cova enters abans de començar la seva descomposició, tal com suggereixen alguns ossos trobats en connexió anatòmica.

Les hipòtesis plantejades pels científics apunten a motius fortuïts. Rosell suggereix que els animals podrien haver entrat a la cova atrets per algun tipus de bassa natural, com un toll d'aigua, o haver-hi caigut accidentalment. Tanmateix, les investigacions realitzades fins ara no han permès determinar amb certesa la causa exacta de la seva acumulació a l'interior de la cavitat.

Troballes addicionals i futures investigacions

A més dels esquelets de rinoceront, a les proximitats de les restes s'han localitzat eines lítiques, com lasques, i un fragment d'una punta fabricada en os. Aquests objectes són de gran interès, ja que eines d'aquesta antiguitat no s'havien trobat prèviament en jaciments de la mateixa època.

L'arqueòloga Ruth Blanco, de l'IPHES-CERCA, ha destacat el bon estat de conservació de la ossada, malgrat estar coberta per concrecions. Un cop es netegin els ossos, els investigadors esperen poder determinar si els cadàvers van ser aprofitats per homínids de l'època, com els neandertals, o si van ser carroñats per carnívors de la zona, com ara hienes, ossos de les cavernes o llops.

Aquesta descoberta és crucial per comprendre els canvis climàtics i ecològics que van tenir lloc a la regió fa entre 200.000 i 75.000 anys. Florent Rivals, professor d'investigació ICREA, ha explicat que aquestes troballes permeten conèixer millor la successió de canvis climàtics que van provocar la substitució d'espècies adaptades a climes temperats per altres millor preparades per al fred.

Context: La Cova de les Teixoneres i el patrimoni arqueològic de Moià

La Cova de les Teixoneres, situada a Moià, és un jaciment arqueològic de gran valor que forma part del ric patrimoni prehistòric de la comarca del Moianès i de la província de Barcelona. Moià i els seus voltants alberguen diversos enclaus que han proporcionat informació crucial sobre la vida a la prehistòria, incloent-hi restes de fauna i eines que documenten la presència d'homínids i l'evolució dels ecosistemes al llarg de milers d'anys.

La investigació en aquest tipus de coves, sovint considerades trampes naturals, és fonamental per a la paleontologia i l'arqueologia. Permeten la preservació de restes que, en altres entorns, s'haurien degradat. L'estudi continuat d'aquests jaciments, com el que duen a terme la URV i l'IPHES-CERCA, contribueix a reconstruir la història evolutiva i climàtica del nostre territori, oferint una finestra única al passat profund de Barcelona i Europa.