El Video Instan: l'últim videoclub i minicine de Barcelona

En una era dominada pel 'streaming' i la immediatesa, el Video Instan de Barcelona s'erigeix com un bastió de la cultura cinematogràfica. Aquest establiment, que ostenta el mèrit de ser el primer videoclub d'Espanya, ha sabut adaptar-se als nous temps, transformant-se no només en un arxiu de 45.000 pel·lícules, sinó també en un centre cultural i un punt de trobada per als amants del setè art. El seu secret rau en la capacitat d'oferir una experiència única, lluny de la fugacitat de les plataformes digitals.

Un llegat cinematogràfic i la seva evolució

El Video Instan, ubicat actualment al carrer Viladomat, 239, i amb anteriors seus als carrers Enric Granados i Comerç, ha aconseguit mantenir-se a la superfície com un dels últims videoclubs en peu. La seva supervivència no és casualitat; es basa en la preservació d'un extens catàleg de pel·lícules i en la seva reconversió en un espai multifacètic. La clau del seu èxit rau en l'oferta d'experiències personalitzades, com la possibilitat de llogar el seu minicine, una sala amb capacitat per a 30 butaques, per a visionaments privats.

Aquesta sala permet als espectadors emular grans cineastes o figures públiques que gaudien de projeccions privades. Es menciona el cas de Martin Scorsese, qui, segons se suggereix, passava les seves pel·lícules favorites als seus amics a casa, o el de l'expresident nord-americà Ronald Reagan, qui suposadament sol·licitava veure 'Retorn al futur' a la sala privada de la Casa Blanca.

El cinema com a experiència compartida

El reportatge d'El Periódico, que revela els secrets d'aquest peculiar cinema, s'inspira en una visita realitzada per l'autor juntament amb un matrimoni d'amics. L'ocasió era la celebració de l'aniversari d'ella, una persona que, segons la descripció, manté viu el seu esperit infantil. Aquest ambient festiu i nostàlgic es veu reflectit en l'elecció de la pel·lícula, 'Qui ha enredat en Roger Rabbit?', una obra que barreja animació i imatge real i que evoca records de la infància i l'adolescència.

L'experiència de veure aquesta pel·lícula al minicine del Video Instan es converteix en un acte de comunió, on tant adults com nens comparteixen l'admiració davant escenes memorables. La pel·lícula, una paròdia del gènere detectivesc, permet reviure la màgia del cinema d'antany, connectant els espectadors amb moments significatius de les seves vides.

Nostàlgia i records cinematogràfics

L'autor del reportatge evoca la seva pròpia experiència veient 'Qui ha enredat en Roger Rabbit?' al Cine Urgell, una sala emblemàtica de Barcelona que, lamentablement, ja no existeix i ha estat reemplaçada per un supermercat. Aquesta anècdota personal subratlla la transformació del paisatge urbà i la pèrdua d'espais culturals històrics a la ciutat.

La memòria de la infància s'entrellaça amb les imatges de la pel·lícula. L'autor recorda com el seu pare, que solia adormir-se durant les projeccions, tot i així era capaç de retenir diàlegs clau, com la cèlebre frase: “Jo no sóc dolenta, és que em van dibuixar així”. Aquesta reflexió sobre la naturalesa del mal i les motivacions dels personatges afegeix una capa de profunditat a l'experiència cinematogràfica, demostrant que el cinema, fins i tot en les seves formes més petites, pot generar converses i reflexions significatives.

El Video Instan com a centre cultural

Més enllà de ser un videoclub i una sala de cinema de lloguer, el Video Instan s'ha consolidat com un centre cultural. La seva capacitat per allotjar esdeveniments, projeccions especials i servir com a punt de trobada per a la comunitat cinèfila el distingeix de les ofertes d'entreteniment més convencionals. La preservació del seu extens catàleg de 45.000 pel·lícules és un testimoni del seu compromís amb la història del cinema i la seva voluntat d'oferir una alternativa al consum passiu i efímer del contingut digital.

En un context on les sales de cinema tradicionals competeixen amb les plataformes de 'streaming', el Video Instan demostra que encara hi ha un espai per a l'experiència cinematogràfica íntima i personalitzada. El seu model de negoci, centrat en la preservació del llegat cinematogràfic i la creació d'experiències culturals úniques, el posiciona com un referent en la resistència cultural i un tresor per a la ciutat de Barcelona.