Vuit esglésies de Barcelona pateixen robatoris en sis mesos: de l'almoina a les hòsties consagrades

Vuit esglésies a Barcelona han estat objecte de robatoris en els últims sis mesos, concretament des de l'1 de gener fins a mitjans de juny de 2026. Els objectes sostrets en aquests incidents varien considerablement, abastant des de l'almoina recaptada en les col·lectes fins a, en casos més greus, elements de valor espiritual com les hòsties consagrades. Aquests actes han generat inquietud entre la feligresia i les comunitats religioses de la ciutat.

Incidència de robatoris en centres religiosos

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, s'han registrat un total de vuit robatoris amb força en centres religiosos a la ciutat de Barcelona durant el primer semestre de 2026. Aquesta xifra s'emmarca en una tendència continuada en els últims anys, amb 13 casos documentats el 2024 i 15 casos el 2025, sumant un total de 36 robatoris en un període de 30 mesos. Això es tradueix en una mitjana d'una mica més d'una intrusió mensual als temples barcelonins, afectant principalment parròquies catòliques.

Distribució territorial dels robatoris

La distribució territorial d'aquests fets delictius mostra una concentració en determinats districtes de la ciutat. Específicament, s'ha registrat un robatori a Sant Martí durant el mes de febrer. A Horta-Guinardó es van comptabilitzar dos robatoris, un al febrer i un altre al març. Sarrià-Sant Gervasi també va patir dos incidents, un al març i un altre al maig. Nou Barris ha estat el districte amb més nombre de robatoris en aquest període, amb un total de tres: dos al maig i un al juny.

Objectius i motivació dels assaltants

Els objectes sostrets en aquests robatoris són molt variables i responen a una lògica oportunista. Els delinqüents busquen principalment diners en metàl·lic, com el de les almoines o col·lectes benèfiques que es guarden a les rectories. Tanmateix, també s'emporten qualsevol element que pugui ser de fàcil extracció de l'immoble i que considerin que té potencial de revenda, ja sigui pel seu valor com a metall noble (plata, coure) o per ser venut en mercadets o plataformes en línia. Les estadístiques policials no detallen si els béns sostrets són específicament objectes litúrgics, art sacre o equipament, registrant-los genèricament com a "delictes patrimonials".

Anàlisi policial i resposta de les autoritats

Els Mossos d’Esquadra descarten, de moment, que aquests robatoris tinguin motivacions anticlericals o estiguin vinculats directament a l'activitat religiosa dels centres afectats. Les anàlisis inicials no permeten establir una motivació ideològica generalitzada. Malgrat que la motivació principal sembli ser material, el dany per a les comunitats afectades transcendeix l'econòmic, incloent pèrdues de valor sentimental i simbòlic. L'Arquebisbat de Barcelona confirma que no hi ha hagut un augment substantiu d'aquestes intrusions i que es manté una comunicació constant amb les parròquies per reforçar mesures preventives i de seguretat, en coordinació amb les forces policials.

Context a Barcelona

Barcelona, com a gran urbs i centre religiós amb més de 130 parròquies catòliques, ha experimentat al llarg dels anys diversos tipus d'incidents delictius. Els robatoris en esglésies, si bé no representen el gruix de la delinqüència urbana, generen una especial consternació degut a la naturalesa dels llocs i els objectes que poden ser objectiu dels assaltants. Les autoritats policials i eclesiàstiques mantenen una col·laboració activa per abordar aquesta problemàtica, implementant mesures de seguretat i conscienciació per protegir el patrimoni i els espais de culte a la ciutat.