L'AMB celebra 15 anys amb una crida al consens polític

L'Autoritat del Transport Metropolità (AMB) ha celebrat el seu 15è aniversari al mateix escenari on es va aprovar la seva creació: el Parlament de Catalunya. L'acte commemoratiu va servir com a plataforma per a una crida al consens polític, un pilar fonamental que ha guiat la trajectòria de l'ens metropolità des del seu inici. El president de l'AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va definir el model de servei públic i consens com "el somni democràtic de l'alcalde Pasqual Maragall", recordant les dues grans aspiracions de l'exalcalde: l'olímpica i la metropolitana.

Una fita en la governança metropolitana

La Llei 31/2010, aprovada per unanimitat el 27 de juliol de 2010, va posar les bases per a la conformació dels òrgans de govern de l'AMB, formalitzada el juliol de 2011. Quinze anys després, l'entitat es consolida com l'única administració metropolitana legalment constituïda a Espanya. L'acte va comptar amb la presència de destacades personalitats polítiques, incloent-hi l'expresident Artur Mas, l'exalcalde Joan Clos i els alcaldes dels 36 municipis que integren l'AMB, subratllant la importància política i social de l'ens.

L'AMB: un gegant territorial i econòmic

L'AMB abasta 36 municipis i una superfície de 636 km², representant 3,4 milions de persones, el que equival al 42% de la població de Catalunya. El seu pes econòmic és igualment significatiu, sumant més de la meitat del producte interior brut català (un 52%) i al voltant de l'11% del PIB espanyol. Amb un pressupost de 2.896 milions d'euros per al 2026, l'AMB es posiciona com el tercer pressupost més gran de Catalunya, evidenciant la seva capacitat de gestió i inversió en polítiques clau per al territori.

Competències i lema: "Fem el que es dona per fet"

L'ens metropolità exerceix un paper crucial en àrees sensibles per a la ciutadania, com urbanisme, mobilitat i transport públic, medi ambient, habitatge, desenvolupament econòmic i polítiques socials. Sota el lema "fem el que es dona per fet", l'AMB reivindica la seva tasca discreta però essencial, comparable a la d'un àrbitre de futbol la actuació del qual es valora precisament per la seva eficàcia i per evitar la polèmica. El presentador de l'acte, el periodista Josep Cuní, va descriure aquesta filosofia com "sense fer massa soroll", ressaltant l'operativitat i l'efectivitat de l'ens.

Reptes futurs: ampliació i articulació territorial

Durant l'acte commemoratiu, el president Collboni també va posar de manifest la necessitat d'ampliar els municipis que formen part de l'AMB. Va assenyalar com un primer "repte" la "articulació de la Barcelona dels 5 milions d'habitants", suggerint una visió expansiva i de major integració territorial per al futur de l'àrea metropolitana. Aquest enfocament busca enfortir l'estructura de governança i optimitzar la prestació de serveis en un territori cada cop més interconnectat.

Context: La consolidació de la governança metropolitana

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sorgeix com una resposta a la necessitat de coordinar polítiques i serveis en un territori amb una forta interdependència entre els seus municipis. La llei que li va donar origen, aprovada el 2010, va culminar un procés de debat sobre la governança metropolitana que buscava superar les limitacions d'estructures anteriors. L'AMB representa avui un model d'administració pública que integra aspectes clau per al desenvolupament urbà i social, com la mobilitat, l'urbanisme i el medi ambient, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i enfortir la competitivitat econòmica de la regió metropolitana.