Barcelona amplia la videovigilància a Ciutat Vella amb més de 200 càmeres

Barcelona ha intensificat el seu sistema de videovigilància amb un notable augment de càmeres, concentrant la meitat de les noves instal·lacions dels últims sis anys al districte de Ciutat Vella. Aquesta mesura busca reforçar la seguretat en una de les zones més emblemàtiques i transitades de la capital catalana.

Segons dades recents, l'Ajuntament de Barcelona ha obtingut autorització per instal·lar un total de 441 càmeres de videovigilància entre el 2020 i el 2026. D'aquestes, 204 s'han destinat al districte de Ciutat Vella, cosa que representa el 46% del total de dispositius instal·lats a la ciutat durant aquest període. Aquesta xifra equival a cinc de cada deu càmeres desplegades, evidenciant una clara priorització d'aquesta àrea.

Increment en la instal·lació de càmeres

El desplegament de càmeres de vigilància a Barcelona ha experimentat un creixement accelerat. En el que portem del 2026, el consistori ha sol·licitat autorització per a 240 dispositius, una xifra que gairebé decuplica la mitjana de sol·licituds d'anys anteriors (150 dispositius entre el 2020 i el 2025, a una mitjana de 25 per any). Aquest impuls respon a plans municipals per ampliar la xarxa de vigilància en punts estratègics de la ciutat.

Totes les càmeres instal·lades compten amb l'autorització de la Direcció General d'Administració de Seguretat i un informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC), organisme encarregat de supervisar-ne l'ús per garantir la protecció dels drets ciutadans.

Distribució per districtes

Les dades revelen una distribució desigual dels dispositius de videovigilància entre els diferents districtes de Barcelona. Després de Ciutat Vella, que acumula 204 càmeres, se situa l'Eixample amb 103 dispositius. El segueixen Nou Barris (58), Sants-Montjuïc (44), Sant Andreu (21) i Horta-Guinardó (11). Aquesta concentració a Ciutat Vella es deu, en part, a la seva alta afluència turística i a la presència de zones com el Gòtic, Les Rambles, el Born i el Raval.

Pel que fa a llocs específics, La Rambla és la zona més vigilada, amb 63 dispositius de videovigilància. No obstant això, és important assenyalar que, segons l'ajuntament, només 186 de les 441 càmeres autoritzades es troben actualment en funcionament.

Context de la videovigilància a Barcelona

L'ús de càmeres de videovigilància a Barcelona s'emmarca en les polítiques de seguretat pública de la ciutat. La instal·lació d'aquests dispositius ha de comptar amb l'aprovació de la Generalitat de Catalunya i la supervisió de la CCDVC, que vetlla pel compliment de la normativa de protecció de dades i drets fonamentals. L'objectiu principal és dissuadir la delinqüència i facilitar la investigació d'il·lícits, encara que el seu desplegament també genera debats sobre la privacitat i la vigilància massiva.

L'increment a Ciutat Vella respon a la necessitat d'abordar problemàtiques específiques del districte, com la seguretat en zones d'alta concentració de persones i la prevenció d'actes delictius. Aquest reforç s'alinea amb la tendència observada en altres ciutats catalanes que també han apostat per augmentar els seus sistemes de videovigilància.

Altres notícies destacades a Barcelona

En altres àmbits, Barcelona es prepara per a la celebració de La Mercè 2026, amb un canvi d'ubicació per al Piromusical, que es traslladarà al litoral, concretament al dic del Bogatell, oferint noves perspectives per al seu gaudi. Paral·lelament, el consistori ha posat en marxa el Consell d’Infants i Adolescents de Barcelona, un nou òrgan de participació per a menors de 18 anys, buscant donar veu a les noves generacions en les polítiques municipals.

En l'àmbit econòmic, es destaca la dificultat d'accés a l'habitatge, amb casos com el de Laura Fuentes, qui als seus 40 anys ha aconseguit comprar un pis en solitari després de dos anys d'intens estalvi i pluriocupació, reflectint els reptes del mercat immobiliari barceloní.