La calor extrema fa que el risc de 'expulsió' es traslladi a municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona

La calor extrema i els efectes del canvi climàtic estan reconfigurant els patrons de residència a l'àrea metropolitana de Barcelona. El risc que els veïns de la ciutat comtal siguin 'expulsats' s'està traslladant progressivament a municipis de l'entorn, atrets en part per la recerca d'un major confort tèrmic i la possibilitat de trobar preus d'habitatge més assequibles.

Aquest fenomen, conegut com a 'gentrificació climàtica', se suma a les pressions del mercat immobiliari que ja han provocat diàspores de barcelonins cap a altres localitats metropolitanes a la recerca de preus de lloguer i compravenda més accessibles. Si abans la principal motivació era econòmica, ara el factor climàtic emergeix com un element determinant en les decisions de residència.

La tendència, que ja s'observava en zones urbanes denses, podria ara reorientar-se cap a àrees perifèriques i entorns més verds, que es perfilen com a refugis climàtics davant les cada vegada més freqüents i severes onades de calor que assoten la regió.

El primer índex de 'gentrificació climàtica'

Per quantificar i visualitzar aquest risc, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona ha desenvolupat el primer índex de 'vulnerabilitat a la gentrificació climàtica'. Aquesta eina interactiva analitza els 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, permetent consultar el risc a nivell de carrer i bloc.

Si bé l'índex no prediu amb certesa quines zones es gentrificaran, sí que identifica aquelles àrees més susceptibles a aquest procés. Entre els enclaus assenyalats com a especialment vulnerables es troben municipis com Badia del Vallès, Valldoreix, Sant Cugat del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Castelldefels, i algunes zones de Sant Boi de Llobregat o Torrelles de Llobregat. Aquests llocs, sovint amb característiques diferents a les del nucli barceloní, podrien convertir-se en nous focus d'atracció residencial.

La calor extrema i el seu impacte en la salut respiratòria

Més enllà de la reubicació de veïns, la calor extrema té conseqüències directes en la salut, especialment per a persones amb patologies cròniques. La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha alertat sobre com les altes temperatures poden agreujar malalties respiratòries.

En el cas de l'asma, la calor intensa augmenta el risc de visites a urgències per exacerbacions en un 18%, un percentatge que s'eleva a l'1,1% per cada grau centígrad d'increment en la temperatura mitjana estival, segons estudis internacionals. Per a la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), el risc d'hospitalització s'incrementa un 26% i el de mortalitat fins a un 63% durant episodis de calor extrem, segons investigacions realitzades en 48 províncies espanyoles. Encara que l'evidència és més limitada, les bronquiectàsies també podrien veure's afectades negativament per les altes temperatures.

Recomanacions i adaptació al nou escenari

Davant d'aquesta realitat, els experts insten a l'adaptació. La SEPAR recomana evitar l'exposició a la calor intensa, especialment durant les hores centrals del dia, buscar ambients frescos, mantenir una hidratació adequada i reduir l'activitat física a l'aire lliure. Aquests consells són crucials per a les persones amb malalties respiratòries cròniques, que són especialment vulnerables.

El Ministeri de Sanitat, a través del seu servei de Meteosalud, ofereix informació sobre els nivells de risc per a la salut associats a les temperatures en diferents zones. Aquest sistema permet consultar alertes i prediccions, ajudant la població a prendre precaucions durant els episodis de calor extrem.

Context: La pressió immobiliària i climàtica a Barcelona

Barcelona ha enfrontat històricament una forta pressió sobre els seus preus d'habitatge, cosa que ha impulsat la recerca d'alternatives residencials en municipis confrontants. La gentrificació, impulsada per factors econòmics i turístics, ha estat una constant a la ciutat. Ara, el canvi climàtic introdueix una nova dimensió a aquest desafiament. Les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses, no només afecten la qualitat de vida al nucli urbà, sinó que també modifiquen la percepció d'habitabilitat de certes zones. La combinació d'altes preus i un ambient tèrmic menys confortable empeny alguns residents a buscar noves opcions a l'àrea metropolitana, on l'impacte de la calor pot ser menor i l'accés a l'habitatge, més factible. El desenvolupament d'eines com l'índex de gentrificació climàtica de l'ICTA-UAB és fonamental per comprendre i anticipar aquests desplaçaments i planificar polítiques d'adaptació urbana.