Illa reconeix un "problema" amb les inversions a Catalunya i insta Junts a proposar solucions

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha admès públicament que existeix "un problema" amb l'execució de les inversions del Govern d'Espanya a Catalunya. Durant la sessió de control al Govern al Parlament, Illa va situar el nivell d'execució d'aquestes inversions "al voltant, en la mitjana dels últims anys, d'un 10%". Davant d'aquesta situació, el president ha instat Junts per Catalunya a deixar de "queixar-se" i passar a proposar solucions concretes, en lloc de votar en contra de mecanismes com el consorci d'inversions.

Crítiques de Junts i la proposta del consorci

La líder de Junts a la Cambra catalana, Mònica Sales, havia recriminat al Govern una actitud d'"asfíxia premeditada" i "humiliació", criticant que el president "calla i accepta" aquestes xifres. Sales va qüestionar l'efectivitat del consorci d'inversions proposat pel Govern, assenyalant que comunitats com Madrid no el necessiten per executar les inversions estatals. Així mateix, va instar Illa a ser més exigent amb el president del Govern, Pedro Sánchez, i a reclamar-li el pagament dels deutes pendents en lloc de "demanar-li fotografies". Junts també ha defensat la necessitat d'un "front comú" pel concert econòmic i ha recordat que l'any amb major execució d'inversions estatals a Catalunya va ser el 2017, sota la presidència de Carles Puigdemont.

La resposta d'Illa

En la seva rèplica, Salvador Illa va reconèixer que les dades d'execució d'inversions no són positives. "Efectivament, tenim un problema amb l'execució de les inversions del Govern d'Espanya a Catalunya", va afirmar. Tanmateix, va plantejar una pregunta directa a la bancada de Junts: "Vostès estan per solucionar aquest assumpte o per recrear-se en el problema?" El president va defensar el consorci d'inversions pactat amb ERC com una eina per millorar la situació i permetre que Catalunya tingui "el control de l'execució d'aquestes inversions". Va lamentar que Junts no hagi presentat alternatives a la seva proposta i els va convidar a ser "útils" i a exercir la seva "influència" al Congrés.

Context: L'execució d'inversions a Catalunya

El debat sobre l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya és recurrent. Segons dades citades per Junts, la inversió regionalitzable executada per l'Estat a Catalunya el 2025 va suposar el 8,6% del total, una xifra que va contrastar amb la rebuda per la Comunitat de Madrid, que va superar el doble del destinat a Catalunya, malgrat tenir pesos demogràfics i de PIB similars. Aquesta disparitat ha estat interpretada per l'oposició independentista com una "asfíxia premeditada" i una "humiliació". El Govern, per la seva banda, busca mecanismes de coordinació i exigència per assegurar que els fons estatals compromesos es materialitzin efectivament en projectes i serveis al territori català.

Altres reaccions i el tancament del curs polític

La CUP també es va sumar a les crítiques de Junts, assegurant que no hi ha diferència en la gestió de les inversions estatals independentment de si governa el PP o el PSOE. El seu portaveu, Dani Cornellà, va assenyalar que un consorci només serviria per "realitzar el seguiment de la no execució i de la desinversió constant". Per altra banda, el president Illa va fer un balanç "positiu" del curs polític en tancar el darrer ple abans de l'aturada estival, destacant l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat, els primers de la seva legislatura.

L'encaix de Catalunya a Espanya i l'amnistia

En el mateix ple, també es va abordar l'aplicació de l'amnistia després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El president d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, la va qualificar de "victòria de l'independentisme" i "reconeixement del conflicte polític entre Espanya i Catalunya". Jové va reclamar a Illa que, si busca el "retrobament", afronti la resolució del conflicte polític "donant la veu al poble de Catalunya". Illa va recollir el guant i es va mostrar obert a "parlar de l'encaix de Catalunya a Espanya" dins del "marc de convivència i de l'estat de dret", reafirmant la seva aposta per un model "més federalista".