Illa exige aplicar l'amnistia després de l'aval del TJUE: "És de compliment obligat"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha exigit l'aplicació de la Llei d'Amnistia després de la recent resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que l'avala. Illa ha declarat de manera contundent que, una vegada validada pel màxim tribunal europeu, "la Llei d'Amnistia forma part amb totes les conseqüències del nostre marc legal i, per tant, la seva aplicació és de compliment obligat".

En una declaració institucional pronunciada en català, castellà i anglès des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, Illa va afirmar que "ja no hi ha cap obstacle democràtic, constitucional ni europeu que impedeixi la plena aplicació de la llei". El cap de l'Executiu català va afegir amb fermesa: "El temps ens ha donat la raó".

Un aval europeu a la norma

El president ha destacat que la decisió del TJUE representa "una molt bona notícia per a Catalunya, per a Espanya i per a la democràcia". Segons Illa, la resolució europea "és una molt bona notícia per a Catalunya, per a Espanya i per a la democràcia" i obre "un futur d'esperança i lideratge per a Catalunya", ha afegit, coincidint amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui va afirmar que "Europa diu 'sí' a l'amnistia. Catalunya diu 'sí' al futur".

Illa va repassar el recorregut de la norma, aprovada el 30 de maig de 2024 per majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Va recordar que el 26 de juny de 2026, el Tribunal Constitucional, "l'intèrpret suprem de la Constitució", va avalar la llei i posteriorment va rebutjar les 16 impugnacions i 4 qüestions d'inconstitucionalitat presentades contra ella.

"Què més cal per aplicar la llei de manera diligent, integral i sense subterfugis? No hi ha marxa enrere", va concloure Illa, instant a una aplicació "diligents i integral" de la llei sense més dilacions.

Petició de respecte institucional i servei a l'interès general

El president considera que l'aplicació de l'amnistia permetrà a les persones i formacions polítiques afectades per la llei "participar i contribuir al futur de Catalunya amb els mateixos drets i els mateixos deures". Això es refereix a la retirada de les inhabilitacions que actualment impedeixen a alguns dirigents polítics presentar-se a eleccions.

Illa va llançar també un missatge a les institucions, especialment després que el Tribunal Suprem rebutgés aplicar la norma prèviament. Va advertir que en el futur al qual s'aspira "tots els poders públics han d'actuar amb el mateix respecte i el mateix deure de servei a l'interès general".

Va fer referències explícites a avançar "en base a buscar allò que uneix, de celebrar la diversitat i de transformar la pluralitat política en acords a favor del progrés col·lectiu". "Els catalans no volem ni permetrem que res ni ningú posi en risc allò que tant ens ha costat aconseguir", va sentenciar.

Un futur d'unitat i progrés

El president de la Generalitat també va enviar un missatge clar contra "qualsevol intent de retrocedir a un passat de divisió, de ruptura i d'enfrontament". Va subratllar la importància d'"avançar junts" i de no permetre que es posi en risc allò aconseguit.

Altres formacions polítiques com Junts, ERC, Comuns i la CUP també han celebrat la sentència del TJUE i han exigit l'aplicació immediata de la Llei d'Amnistia. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va qualificar la sentència de "gran victòria" i va demanar l'amnistia "de forma immediata" per a unes 35 persones. Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va urgir el Tribunal Constitucional a posicionar-se i va advertir que si els tribunals espanyols continuen negant-se a aplicar la llei, "estaran confrontant-se al dret europeu".

Context del Diari de Barcelona

La resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la Llei d'Amnistia es produeix en un context de debat polític i judicial a Espanya. La llei, aprovada pel Congrés dels Diputats, ha estat objecte de diverses interpretacions i recursos davant tribunals nacionals, incloent-hi el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. La intervenció del TJUE buscava clarificar la compatibilitat de la norma amb el dret de la Unió Europea, específicament pel que fa als interessos financers de la UE i la directiva antiterrorista.

El pronunciament del TJUE es considera una fita en el procés d'aplicació de la llei, que té com a objectiu la "normalització de la situació a Catalunya", segons s'ha expressat des de diverses formacions polítiques. La Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Salvador Illa, ha reiterat la necessitat d'una aplicació completa i sense dilacions de la llei, en línia amb el marc legal espanyol i europeu.