La Justícia avala el desallotjament del B9 a Badalona i confirma que es va tenir en compte la vulnerabilitat social

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la legalitat del desallotjament de l'antic institut B9 a Badalona, confirmant que l'Ajuntament de la ciutat va tenir en compte la vulnerabilitat social dels ocupants abans de procedir a l'actuació. La decisió judicial desestima un recurs presentat per onze dels antics residents de l'immoble contra l'acte que va autoritzar l'entrada per a la desocupació.

L'operatiu de desallotjament va tenir lloc el desembre del 2025, després de l'obtenció de l'autorització judicial. En aquell moment, el B9 s'havia convertit en el major assentament de Catalunya, albergant unes 250 persones, en la seva majoria migrants.

L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha expressat la seva satisfacció després de conèixer la sentència, qualificant-la com una "victòria moral". Albiol va destacar que la decisió judicial "demostra que l'Ajuntament de Badalona va prestar els serveis socials adequats" i que el procediment seguit "va ser el que corresponia". Segons l'alcalde, la sentència "confirma que vam actuar conforme al que s'establia".

El recurs dels ocupants i la resposta judicial

El recurs presentat pels antics ocupants del B9 argumentava, entre altres punts, que l'ordre d'entrada vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva i a la no discriminació, a més de prescindir del judici de proporcionalitat. Els apel·lants sostenien que el consistori mancava del protocol d'assistència social requerit pel jutjat.

No obstant això, el TSJC ha conclòs en la seva fallada que "no s'acrediten aquestes vulneracions". El tribunal assenyala que la desocupació es va ponderar sota un "criteri de proporcionalitat" i que l'administració municipal "sí ha tingut en compte la vulnerabilitat social dels ocupants". La sentència afegeix que "no s'ha realitzat un tracte diferenciat als ocupants per raó de la seva raça o origen, sinó que, davant l'ocupació d'un immoble, s'ha aplicat de forma proporcional la normativa, donant opcions als ocupants que es trobin en situació de risc d'exclusió social".

La Fiscalia recolza l'actuació municipal

La Fiscalia també es va pronunciar sobre el cas, sol·licitant desestimar el recurs dels antics ocupants. El Ministeri Fiscal va sostenir que l'acte judicial "és conforme a dret" i que tant el procediment d'autorització d'entrada com l'acte impugnat "han seguit les prescripcions de la llei".

Anteriorment, el març del 2026, la Fiscalia ja havia emès un escrit sobre la gestió posterior al desallotjament, concloent que el consistori no hauria ofert solucions habitacionals a tots els afectats. No obstant això, la sentència actual se centra en l'autorització del desallotjament en si i en la consideració de la vulnerabilitat social en aquest procés.

Context: El B9, un desallotjament controvertit

L'antic institut B9 de Badalona es va convertir en un símbol de la problemàtica de l'ocupació i la gestió d'assentaments a l'àrea metropolitana de Barcelona. Durant mesos, l'edifici va albergar centenars de persones en condicions precàries, generant debat social i polític sobre com abordar aquestes situacions. La intervenció municipal per procedir al desallotjament va ser precedida per un complex procés judicial i un ampli desplegament policial.

L'actuació de l'Ajuntament de Badalona buscava donar una resposta a l'ocupació il·legal i a les condicions de salubritat i insalubritat que es van generar a l'immoble. La justícia, amb aquesta recent sentència, avala la via triada pel consistori, si bé la gestió dels afectats després del desallotjament ha estat objecte d'anàlisi per part d'altres instàncies, com la Fiscalia.