Milers marxen a la Diada de Barcelona entre l'auge de l'extrema dreta i l'amnistia

Milers de persones han recorregut el centre de Barcelona aquest 11 de setembre per commemorar la Diada, en una jornada marcada per l'auge de l'extrema dreta independentista i l'expectativa sobre l'aplicació de l'amnistia. La manifestació principal, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres entitats, va reunir unes 45.000 persones segons dades de la Guàrdia Urbana, cosa que suposa un increment significatiu respecte a la xifra de l'any anterior.

Augment d'assistents i presència d'Aliança Catalana

La participació a la manifestació de la Diada ha experimentat un notable augment aquest any, assolint les 45.000 persones, enfront de les 28.000 registrades l'any passat. Aquest increment coincideix amb el creixement electoral que les enquestes atribueixen a Aliança Catalana (AC), un partit d'ultradreta independentista. La líder d'AC, Sílvia Orriols, va participar en la marxa, destacant la presència de més gent jove entre els assistents. El partit d'Orriols va buscar capitalitzar la protesta situant els seus líders darrere d'una pancarta pròpia amb el lema 'Estat català lliure, pròsper, segur i occidental'.

Desenvolupament de la manifestació i actes descentralitzats

La protesta principal a Barcelona es va organitzar a través de dues columnes que van partir de distints punts de la ciutat per confluir a Plaça Catalunya. La columna 'Present' es va iniciar a la Gran Via, a l'encreuament amb el carrer de Casanova, mentre que la columna 'Futur' va partir des de la plaça de la Catedral, unint-se posteriorment a la primera per Via Laietana i Ronda Sant Pere. Paral·lelament, es van celebrar concentracions i manifestacions en altres localitats catalanes com Girona i Amposta, seguint un model descentralitzat de la protesta.

Context polític: amnistia i divisió en l'independentisme

La Diada d'aquest any es produeix en un context polític complex, amb el moviment independentista a l'espera de l'aplicació completa de l'amnistia, després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La jornada també està marcada per la divisió dins del propi independentisme i la consolidació d'Aliança Catalana com una força emergent, especialment rellevant en el panorama preelectoral. La líder d'AC, Sílvia Orriols, ha criticat la gestió del 'procés' i ha advocat per un canvi per evitar la "desnacionalització" de Catalunya.

Commemoració històrica i tensions

Aquest any també es commemora el 50è aniversari de la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera manifestació autoritzada després de la dictadura franquista, que va reunir desenes de milers de persones sota les consignes de 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'. La jornada d'aquest any ha estat marcada per tensions, incloent incidents al Fossar de les Moreres la vigília, on els Mossos d'Esquadra van intervenir davant un intent de boicot a un acte d'Aliança Catalana, resultant en tres detencions per presumpte desordre públic.

Ofrenes florals i missatges institucionals

Com és tradició, la jornada ha inclòs ofrenes florals davant el monument de Rafael Casanova a Barcelona. Institucions com el FC Barcelona, el RCD Espanyol, la mesa del Parlament, i representants del Govern i de l'Ajuntament han participat en aquests actes. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha emfatitzat la defensa d'una identitat integradora davant discursos excloents, i ha defensat una Catalunya oberta, plural i solidària. Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat una Barcelona i una Catalunya obertes.