El PP recorre al Constitucional el veto d'Armengol a demanar eleccions al Congrés

El Partit Popular ha fet un pas més en la seva estratègia política presentant un recurs davant el Tribunal Constitucional. La formació popular recorre la decisió de la Mesa del Congrés, presidida per Francina Armengol, de vetar esmenes que proposaven la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions anticipades.

Recurs davant el Tribunal Constitucional

Els populars qualifiquen l'actuació de la Mesa del Congrés, de la qual formen part PSOE i Sumar, d'"arbitrària i servil". Consideren que el veto a les esmenes, presentades conjuntament pel PP i Junts, suposa una "nova cacicada" a la Cambra Baixa. L'argument esgrimit per la Mesa per impedir el debat i la votació d'aquestes esmenes va ser que la iniciativa envaïa competències constitucionalment reservades a la Presidència del Govern. No obstant això, el PP argumenta que es tracta d'un canvi de criteri "oportunista" i recorda precedents en els quals debats similars sí que van ser permesos.

El PP havia presentat prèviament un escrit de reconsideració a la Mesa del Congrés contra aquesta decisió, amb l'objectiu que es revoqués la prohibició de debatre les esmenes. La formació d'Alberto Núñez Feijóo busca així forçar que el Parlament pugui expressar la seva voluntat sobre la possible convocatòria d'eleccions.

Trasllat de la iniciativa al Senat

Davant el veto al Congrés, el Partit Popular ha optat per traslladar la iniciativa al Senat. En aquesta cambra, el PP ostenta una majoria absoluta, cosa que previsiblement facilitarà l'aprovació d'una moció amb contingut similar al vetat a la Cambra Baixa. Aquesta estratègia busca pressionar el Govern i obligar altres grups, com Junts i PNB, a posicionar-se públicament sobre la convocatòria d'eleccions.

La moció presentada al Senat insta Pedro Sánchez a "proposar la dissolució de les Corts Generals i convocar eleccions generals, de conformitat amb la prerrogativa que li confereix la legislació vigent, atenent al caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa".

Arguments del veto i crítica del PP

La Mesa del Congrés va justificar la seva decisió basant-se en què la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions són prerrogatives exclusives del President del Govern. Aquesta argumentació contrasta, segons el PP, amb decisions anteriors de la Mesa, que sí que haurien permès debats i proposicions amb contingut similar. Els populars citen com a exemple dues proposicions no de llei (PNL) presentades per Vox el 2024 i per Junts el 2025, que no van ser vetades i que instaven a la dimissió del Govern o a considerar una qüestió de confiança.

El PP ha acusat la presidenta del Congrés, Francina Armengol, d'actuar com "una ministra més de Sánchez", evidenciant una suposada alineació amb les directrius de l'Executiu. La formació popular critica que aquesta decisió impedeix que el debat polític sobre la situació del Govern i la necessitat d'unes eleccions generals es dugui a terme al Congrés.

Context: El debat sobre la legislatura i el bloqueig polític

La decisió de la Mesa del Congrés i la resposta del PP s'emmarquen en un context de tensió política i debat sobre la fortalesa de la legislatura actual. El Partit Popular ha insistit en "l'extrema debilitat política i parlamentària del Govern espanyol" i la seva "incapacitat de sortir de la situació de bloqueig". L'absència d'una Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i la falta de celebració d'un debat sobre l'estat de la nació són assenyalats pel PP com a indicadors d'aquest bloqueig.

L'estratègia del PP de portar al Tribunal Constitucional el veto i de presentar una moció amb contingut similar al Senat respon a la voluntat de mantenir la pressió sobre el Govern i d'evidenciar les divergències polítiques. La iniciativa al Senat permetrà que Junts i PNB, que també havien presentat esmenes vetades al Congrés, tinguin una plataforma per expressar la seva postura sobre la necessitat de convocar eleccions.