Sant Boi commemora 50 anys de la històrica Diada de 1976 apel·lant a la unió ciutadana

Sant Boi de Llobregat s'ha vestit de gala aquest 11 de setembre per commemora el 50 aniversari de la històrica Diada de 1976. Centenars de persones es van congregar a la localitat del Baix Llobregat per participar en la tradicional ofrena floral a Rafael Casanova, el llegat del qual jeu a l'església de Sant Baldiri del municipi. Des de 1976, Sant Boi és un punt de referència en la reivindicació de les llibertats, després d'acollir la primera gran concentració per la Diada que va ser autoritzada en plena transició democràtica.

Un crit per la democràcia i la identitat nacional

La manifestació de 1976 ha perdurat en la memòria col·lectiva com un símbol de la lluita per la democràcia i la identitat nacional. En el context actual, marcat per l'avenç de les forces d'ultradreta en diversos àmbits, l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ha emfatitzat la rellevància de l'esperit de 1976. Moret ha destacat que en aquella època, homes i dones de diferents espectres polítics i socials van col·laborar, sentint-se "un sol poble", amb l'objectiu de "conquerir uns drets i llibertats" que, segons les seves paraules, "ara ens toca defensar".

L'origen alternatiu de la Diada del 76

El que avui es recorda com una fita a Sant Boi va tenir un origen diferent. Inicialment, la concentració estava planejada per al Parc de la Ciutadella a Barcelona. No obstant això, en plena transició espanyola, les autoritats franquistes es van oposar al fet que la capital catalana fos l'escenari de la primera manifestació autoritzada després de la mort del dictador. Va ser durant les negociacions amb el governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, quan l'historiador Josep Benet va proposar Sant Boi com a seu alternativa, aprofitant la presència de la tomba de Rafael Casanova a l'església de Sant Baldiri. Malgrat l'escàs temps de preparació, l'organització va resultar ser un èxit i l'esdeveniment va quedar gravat en la memòria dels habitants de Sant Boi i de molts catalans.

Un acte concorregut i amb representació institucional

Durant la commemoració d'aquest 50 aniversari, l'alcaldessa Lluïsa Moret va pronunciar un discurs a l'església de Sant Baldiri, després de les ofrenes de partits i entitats. En la seva intervenció, va reivindicar la importància de la Diada de 1976, assenyalant que Sant Boi es va convertir en "l'epicentre de les reivindicacions nacionals i dels drets i llibertats" sota el lema ‘Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia’. L'acte va comptar amb la presència de destacades figures institucionals, entre elles la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alicia Romero; el president del Parlament, Josep Rull; i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto.

Programació especial i homenatge popular

Més enllà dels actes institucionals i l'ofrena floral, Sant Boi ha ampliat la commemoració del 50 aniversari amb una programació especial. Una cercavila popular va recórrer la ciutat, culminant a la plaça de Catalunya, lloc que va ser escenari de la concentració de 1976. En aquesta cercavila, 300 veïns, organitzats en sis grups representant els barris de la ciutat, van desplegar sis grans senyeres de 50 metres de llarg. La celebració va incloure actuacions de les corals Renaixença i Pedres Blanques, acompanyades per l'orquestra de cambra A4Cordes, qui van interpretar el 'Cant de la Senyera' i 'La Santa Espina'. La jornada va estar marcada per un ambient de celebració de la cultura catalana, lluny de la solemnitat de la cerimònia a Sant Baldiri.

Context: La Diada de 1976 a Sant Boi

La Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat va representar un moment crucial en la lluita per les llibertats i la democràcia a Catalunya, en un context de transició després de la dictadura franquista. L'elecció de Sant Boi com a seu de la manifestació, en substitució de Barcelona, es va deure a negociacions polítiques que buscaven evitar grans concentracions a la capital. La figura de Rafael Casanova, heroi del catalanisme i la tomba del qual es troba a l'església de Sant Baldiri, va aportar un significat històric i simbòlic a l'esdeveniment. La manifestació, sota el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, va reunir milers de persones i es va consolidar com un referent en la reivindicació de drets i llibertats a Catalunya, marcant un precedent per a futures celebracions de la Diada.