El Suprem aplica l'amnistia a Meritxell Serret, exconsellera del Govern de l'1-O

El Tribunal Suprem ha aplicat la llei d'amnistia a Meritxell Serret, exconsellera del Govern de Catalunya durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Aquesta decisió declara amnistiats els actes pels quals va ser acusada Serret, extingint així la seva responsabilitat penal i deixant sense efecte la condemna prèvia.

Serret, que va ser consellera d'Agricultura i posteriorment d'Acció Exterior, es converteix en la primera integrant del Govern de Carles Puigdemont a beneficiar-se de la llei d'amnistia. Havia estat condemnada a un any d'inhabilitació i al pagament d'una multa de 12.000 euros per un delicte de desobediència greu.

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha emès una resolució en la qual considera que els actes pels quals Serret va ser acusada queden amnistiats, declarant extingida qualsevol responsabilitat penal que pogués haver contret. Aquesta resolució és definitiva, ja que contra ella no hi cap recurs algun.

La formació política ERC ha expressat la seva satisfacció per la decisió, qualificant-la com un aval a l'estratègia seguida amb la llei d'amnistia. Destaquen que la resolució del Suprem arriba poc després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l'esmentada llei.

Condemnada per desobediència greu

A l'abril de 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia dictat sentència contra Meritxell Serret, condemnada a un any d'inhabilitació i a una multa de 12.000 euros. La condemna es basava en un delicte de desobediència greu per facilitar la celebració del referèndum de l'1-O mentre formava part del Govern de Carles Puigdemont.

Segons la sentència del TSJC, Serret era plenament conscient dels requeriments del Tribunal Constitucional que impedien la celebració del referèndum, i malgrat això, va ignorar aquestes notificacions de manera conscient i deliberada, sense prendre cap mesura per aturar-ho. La sentència també assenyalava que Serret va realitzar un reconeixement directe del delicte en negar-se a respondre a les acusacions i limitar-se a un al·legat sobre les seves conviccions personals en defensa del dret d'autodeterminació.

Meritxell Serret va estar tres anys a Brussel·les després de la declaració unilateral d'independència i va tornar a Espanya el 2021 per comparèixer davant el Tribunal Suprem. La seva situació processal es va veure alleujada després de la condemna d'altres exconsellers amb rols similars, com Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que van ser sancionats únicament per desobediència i sense penes de presó.

Context: La llei d'amnistia i l'1-O

Context: El Tribunal Suprem, en la seva aplicació de la llei d'amnistia, ha abordat casos vinculats al procés independentista català. La llei, aprovada al Congrés dels Diputats, busca amnistiar actes relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les seves conseqüents repercussions. La decisió sobre Meritxell Serret es produeix després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia, cosa que ha impulsat el Tribunal Suprem a resoldre els recursos pendents. L'aplicació d'aquesta llei suposa una fita en la resolució de les causes judicials derivades del 'procés', permetent l'extinció de responsabilitats penals i administratives per als beneficiats. El Tribunal Suprem continua analitzant cas per cas les sol·licituds d'amnistia, mantenint la individualització de cada expedient.