El Suprem estudiarà el veto municipal a les cases d'apostes amb un cas del Prat

El Tribunal Suprem jugarà un paper crucial en la delimitació de les competències municipals sobre la regulació dels establiments de joc. L'alt tribunal ha admès a tràmit un recurs de cassació interposat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat, a Barcelona, contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta sentència anul·lava part del pla urbanístic municipal que buscava limitar la implantació de noves cases d'apostes a la localitat.

La decisió del Suprem, pendent de resolució, podria establir un precedent a nivell estatal sobre fins a quin punt els consistoris poden utilitzar el planejament urbanístic per vetar o imposar restriccions a l'obertura de salons de joc, bingos i casinos. La qüestió central rau en determinar si aquestes mesures municipals envaeixen les competències autonòmiques en matèria de regulació del joc, un sector ja regulat per la Generalitat de Catalunya.

Context: La regulació del joc a Catalunya i el paper municipal

La normativa catalana ja estableix limitacions significatives per a l'obertura de nous establiments de joc. Segons la regulació vigent, no s'autoritzen noves obertures ni trasllats si ja existeix un altre local autoritzat en un radi de 1.000 metres. Addicionalment, es prohibeix la instal·lació de salons de joc en edificis institucionals, sanitaris o docents, i han de mantenir una distància mínima de 100 metres de centres d'ensenyament reglat. La Generalitat també ha fixat un nombre màxim de llicències: 126 salons de joc, 75 sales de bingo i quatre casinos a tot el territori, amb una excepció per al centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou.

Malgrat aquestes restriccions autonòmiques, diversos ajuntaments catalans, com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, van intentar implementar les seves pròpies limitacions a través de modificacions en els seus plans urbanístics després de la pandèmia. No obstant això, la Patronal del Joc Privat de Catalunya (Patrojoc) va recórrer aquestes mesures, i el TSJC els va donar la raó en els casos de Barcelona i el Prat, argumentant que els ajuntaments van excedir les seves competències. La situació a l'Hospitalet encara està pendent de resolució judicial.

El recurs del Prat i el debat estatal

El recurs de cassació presentat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat davant el Tribunal Suprem ha elevat la controvèrsia a un debat d'abast estatal. L'admissió a tràmit per part del Suprem obre la porta a una possible unificació de criteris sobre l'autonomia local enfront de la regulació sectorial autonòmica. Les fonts consultades de Patrojoc han expressat sorpresa per l'admissió del recurs, atès que una sentència prèvia del mateix tribunal ja havia abordat casos similars a Catalunya, i consideren que el recorregut de la deliberació podria ser limitat.

L'impacte social dels establiments de joc

Els locals de joc han estat objecte de creixent preocupació social i política a causa de la seva popularitat, especialment entre els joves, i el risc associat d'addicció. Un informe recent sobre addiccions comportamentals del Pla Nacional sobre Drogues, amb dades del 2025, va revelar que el 13% dels estudiants de secundària espanyols ha participat en jocs d'atzar en línia, i un 20,9% ho ha fet de forma presencial, malgrat l'obligatorietat de ser major d'edat per accedir a aquests serveis.

Implicacions per a l'autonomia municipal

La resolució del Tribunal Suprem serà determinant per clarificar si les competències municipals en matèria d'urbanisme permeten imposar mesures com distàncies mínimes, zones d'exclusió o condicions específiques d'emplaçament per a establiments de joc. La sentència podria redefinir l'equilibri de poder entre l'administració local, les comunitats autònomes i la regulació del sector del joc a Espanya, afectant la capacitat dels ajuntaments per respondre a les demandes socials als seus territoris.