La UAB inicia la seva primera gran reforma urbanística en 50 anys per integrar-se millor al Vallès

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha donat inici al seu projecte de reforma urbanística més ambiciós en mig segle. Aquesta iniciativa, que busca modernitzar les infraestructures i la concepció del campus, té com a objectiu principal la integració del recinte universitari amb el territori del Vallès i promoure una densificació sostenible dels seus espais.

Un canvi de paradigma: de l'aïllament a l'obertura

Alçat a principis dels anys 70, el campus de la UAB es va dissenyar sota un model de construcció horitzontal i amb una clara vocació d'aïllament respecte a les ciutats veïnes. Mig segle després, aquest plantejament ha quedat obsolet. La nova estratègia de la universitat persegueix convertir el campus en un espai obert, permeable a la societat, amb major activitat social i cultural, i que funcioni com un nucli urbà més enllà de l'horari lectiu.

Segons Xavier Gabarrell, vicerector de Campus i Sostenibilitat de la UAB, el canvi és radical: “Hem passat d'aquell model de construcció horitzontal a una progressiva verticalitat i una major densificació. Aquest canvi permet protegir els ecosistemes que tenim al nostre voltant”. La universitat busca deixar enrere el model d'“aïllament” per apostar per l'“obertura, permeabilitat amb la societat i transferència”, tal com assenyala Gabarrell.

El nou Pla Director Urbanístic (PDU)

Per materialitzar aquesta transformació, la UAB ha iniciat la redacció d'un nou Pla Director Urbanístic (PDU). Aquest document representa la primera revisió integral de l'ordenació del campus des de la seva concepció original el 1976. El nou PDU definirà la visió de l'Autònoma per a les properes quatre a cinc dècades, buscant millorar significativament la seva connexió amb municipis com Cerdanyola, Sant Cugat i Sabadell, així com amb el conjunt de la comarca del Vallès.

Densificació sostenible i protecció de l'entorn

Una de les estratègies clau d'aquesta reforma és la “densificació” del recinte. Això implica concentrar les noves construccions en les àrees ja urbanitzades, prioritzant edificis més compactes i verticals. L'objectiu és doble: optimitzar l'ús del sòl i, al mateix temps, evitar l'ocupació de terrenys forestals i espais naturals que envolten el campus. Aquesta mesura respon a un compromís amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

El campus de la UAB abasta una extensió de 260 hectàrees i acull més de 50.000 persones, incloent-hi estudiants, personal docent i investigador, i treballadors. A més, compta amb 2.253 residents a la Vila Universitària i les cases Sert, i una afluència diària d'entre 5.000 i 6.000 treballadors.

Diversificació d'activitats i serveis

La universitat aspira que el recinte no es buidi en finalitzar les classes. Per aconseguir-ho, es potenciarà l'atracció de població estable, la diversificació d'activitats i l'ampliació de serveis, mantenint sempre la identitat acadèmica com a pilar fonamental. La meta és crear un campus vibrant, actiu durant tot l'any, incloent-hi caps de setmana i períodes vacacionals.

Habitatge i edificabilitat

L'actual context d'encariment de l'habitatge a l'àrea metropolitana de Barcelona també influeix en els plans de la UAB. La universitat contempla la possibilitat d'ampliar la Vila Universitària, amb l'addició d'al voltant d'un centenar de places residencials, encara que aquesta opció està supeditada a la disponibilitat de recursos econòmics. Addicionalment, s'estima que encara resta disponible un 31,8% de l'edificabilitat total del campus. No obstant això, la intenció no és dur a terme una gran operació immobiliària, sinó reordenar aquesta capacitat constructiva sota criteris de major compactació i verticalitat, alineats amb l'estratègia general de densificació sostenible.