Pisos amb més de deu empadronats es cronifiquen a Barcelona i L'Hospitalet: 2.328 i 667 casos

La infravivenda i la sobreocupació d'habitatges s'han cronificat a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, segons dades recents dels padrons municipals. A Barcelona, s'han registrat 2.328 habitatges amb més de deu persones empadronades el 2025, una xifra que pràcticament duplica els 1.279 casos del 2021. Tot i que hi ha hagut un lleuger descens respecte al 2024, quan es van comptabilitzar 2.546 immobles en aquesta situació, la tendència a llarg termini mostra una consolidació del problema.

Un augment significatiu a Barcelona

La capital catalana lidera el nombre de casos, amb 2.328 pisos amb una desena o més de persones empadronades el 2025. Aquesta xifra representa un increment considerable en comparació amb els 1.279 registrats el 2021. Malgrat una lleu disminució respecte al 2024 (2.546 habitatges), el fenomen s'ha consolidat, reflectint la complexa crisi de l'habitatge a la ciutat. L'Ajuntament de Barcelona assenyala que la sobreocupació d'un habitatge no és un motiu legal per denegar la inscripció al padró, reconeixent la complexitat de la situació i la necessitat d'eines administratives que permetin dimensionar les polítiques públiques.

L'Hospitalet de Llobregat, triplica els casos

A L'Hospitalet de Llobregat, la situació és igualment preocupant. La ciutat ha vist com la xifra d'habitatges amb més de deu persones empadronades s'ha triplicat entre el 2020 i el 2025, passant de 222 a 667 casos. L'increment ha estat constant any rere any, evidenciant una pressió residencial significativa a la segona ciutat més poblada de Catalunya. El nord de L'Hospitalet, en particular, mostra una alta concentració d'aquests casos, amb un augment notable de residents, molts d'ells procedents de l'estranger o de la pròpia Barcelona, buscant alternatives als alts costos de l'habitatge a la capital.

Altres ciutats de la regió afectades

El fenomen no es limita a Barcelona i L'Hospitalet. Altres ciutats de l'àrea metropolitana també registren un nombre significatiu d'habitatges sobreocupats. Santa Coloma de Gramenet va comptabilitzar 312 casos el 2025, enfront dels 190 del 2021, presentant la taxa més alta d'habitatges amb més de deu empadronats per cada 10.000 llars. Sabadell va registrar 211 casos, Terrassa 175, Mataró 199 i Sant Cugat del Vallès 102. Lleida, fora de la província de Barcelona, va reportar 268 casos.

Context i reaccions polítiques

La cronificació de pisos amb alta densitat d'empadronats posa de manifest les dificultats d'accés a l'habitatge assequible a l'àrea metropolitana de Barcelona. Entitats socials com Padró X Totes adverteixen sobre la pressió que recau sobre Barcelona davant la manca d'una política integral de sensellarisme i d'una xarxa suficient d'albergs municipals. Políticament, el PP de Barcelona ha sol·licitat a l'Ajuntament que limiti els empadronaments a la capacitat màxima de cada pis segons la seva cèdula d'habitabilitat. Junts ha reclamat mesures urgents contra empadronaments fraudulents, mentre que ERC lamenta la normalització del lloguer d'habitacions com a solució a llarg termini. BComú assenyala la sobreocupació com una conseqüència de l'especulació immobiliària i proposa sancions i recuperació d'habitatges.

La complexitat del padró municipal

L'Ajuntament de Barcelona recorda que la sobreocupació no pot ser causa de denegació de la inscripció padronal, ja que el registre es basa en la residència efectiva. Les dades del padró són una 'foto fixa' anual i poden incloure anomalies, com ara persones empadronades que ja no resideixen a l'immoble. Malgrat aquestes consideracions, les estadístiques reflecteixen un patró creixent d'infravivenda, especialment en casos no registrats formalment. Paral·lelament, l'Ajuntament de Barcelona ha donat de baixa 4.230 persones en l'últim any i mig per presumpte frau documental en l'acreditació d'habitatge, en col·laboració amb la Policia Nacional per combatre aquestes irregularitats.