L'ús de locals com a habitatges es dispara a L'Hospitalet i Mataró

L'ús de locals comercials i altres espais no destinats a l'habitatge com a residència habitual s'està expandint a l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta tendència, impulsada per la crisi de l'habitatge i l'escassetat d'oferta, es tradueix en un nombre creixent de persones empadronades en immobles sense cèdula d'habitabilitat. Dades recents obtingudes per EL PERIÓDICO assenyalen que a L'Hospitalet de Llobregat es registren 2.286 casos de locals amb veïns empadronats, mentre que a Mataró la xifra ascendeix a 662.

Increment significatiu a L'Hospitalet de Llobregat

L'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat ha comptabilitzat 2.286 locals amb residents empadronats en el seu últim recompte de 2025. Aquesta xifra representa un augment considerable respecte a fa cinc anys, quan es registraven 1.324 locals en la mateixa situació. Fonts municipals de L'Hospitalet subratllen la importància de mantenir el padró d'habitants el més actualitzat possible per poder dimensionar adequadament els serveis públics i assegurar la contribució fiscal de la ciutadania.

El fenomen de persones que resideixen en locals s'intensifica davant dels elevats preus de l'habitatge i la limitada oferta al mercat. Aquesta conjuntura obliga famílies i persones amb recursos econòmics limitats a buscar alternatives residencials en espais que, en principi, no estaven concebuts com a llars.

Mataró, segona ciutat amb més casos registrats

Mataró se situa com la segona ciutat, entre les consultades, amb un major nombre de locals ocupats com a habitatges, registrant 662 empadronaments en aquests espais. Fa cinc anys, la xifra era de 538. El propi consistori mataroní reconeix l'existència d'un "nombre significatiu de locals tancats des de fa temps" en eixos comercials com La Riera, els carrers Barcelona i Sant Josep, així com a les places de les Tereses i de Cuba.

Aquesta situació ha portat Mataró, a proposta de Junts i amb el suport de PSC, Comuns i PP, a flexibilitzar la seva normativa per facilitar el canvi d'ús de locals a habitatges i, d'aquesta manera, incrementar l'oferta residencial disponible. Aquesta mesura s'emmarca en una tendència d'altres municipis metropolitans que busquen densificar la seva població.

Altres ciutats metropolitanes i la capital

Més enllà de L'Hospitalet i Mataró, altres municipis com Sabadell i Viladecans també mostren un increment en el nombre de locals amb veïns empadronats. Sabadell registra 445 locals d'aquest tipus el 2025, 50 més que el 2021. Viladecans, encara que amb una xifra menor (22), ha vist un augment respecte als tres registrats entre 2021 i 2023.

Per altra banda, Santa Coloma de Gramenet presenta una lleugera caiguda de 9 locals amb empadronats entre 2024 (47) i 2025 (36). No obstant això, el municipi ha duplicat els empadronaments sense domicili fix, passant de 346 el 2023 a 734 el 2025.

La capital catalana, Barcelona, no ofereix dades desglossades sobre aquesta casuística, ja que, segons fonts municipals, "la dada de si una inscripció padronal correspon a un local no es pot deduir del padró d'habitants".

Context: La crisi de l'habitatge i les polítiques municipals

El fenomen dels locals reconvertits en habitatges es produeix en un context de profunda crisi habitacional a l'àrea de Barcelona. Els elevats preus de lloguer i compra, sumats a una oferta insuficient, han empès molts ciutadans a buscar solucions residencials alternatives. En aquest escenari, alguns ajuntaments metropolitans han optat per flexibilitzar la normativa urbanística per permetre la conversió de locals en habitatges, amb l'objectiu de pal·liar l'escassetat i densificar la població. Barcelona, no obstant això, ha rebutjat per ara aquesta via, mantenint una postura més restrictiva respecte al canvi d'ús de locals a habitatge.

La gestió dels padrons municipals esdevé així un reflex de les tensions socials i econòmiques, evidenciant la necessitat d'abordar la problemàtica de l'habitatge des de múltiples fronts, tant a nivell legislatiu com de planificació urbana.